Avui és un dia molt dur per l'afició entrecotil.
Ahir vam perdre el partit de la nostra vida.
La última possibilitat real d'obtindre la primera victoria entrecotil en gairebé 1 temporada i mitja.
Els números són esgarrifosos i no enganyen.
Potser que ens hauriem de fer un replanteig de la societat entrecotil.
No ho se nois pero jo estic a punt de penjar les botes i dedicar-me única i exclusivament a jalar com un puta.
Un entrecot depresiu
5.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
No crec ke sigui el moment de rendir-se per seguir fent el ke no s'ha deixat de fer (menjar i ser puta). Hi ha una manera de reconduir la situació, però requereix un grau de sacrifici ke no crec ke els entrecots estiguin disposats a acceptar.
Potser hauriem d'entrenar un cop per setmana, i no només físic, sino sobretot tècnica i tàctica, ara bé:
Qui s'hi apunta?
Els que s'hi vulgin apuntar-s'hi kedem per dijous i tothom amb la seva pilota.
Per cert soc el 8.
Els dijous compro anous i divendres fabes tendres
juajuajua
qui es la masovera?????
que bo... si es que ... som entrecots i mai deixarem de ser-ho.
Així no guanyarem ni als paralímpics tetraplegics.
5
fem un equip de petanca?? Me pido bolicheeee!!!
Publica un comentari a l'entrada